Aquest tram que uneix les poblacions de Santa Cristina d’Aro i Llagostera és el que més s’endinsa en el paisatge gavarrenc. Aquí podrem veure, al costat de la via, els boscos d’alzina surera amb alguns dels arbres pelats a la part inferior de la seva soca, precisament per aprofitar el suro.
 

També podrem observar a les trinxeres excavades pel tren la geologia bàsica del massís, constituït principalment per granit. Precisament aquest material dóna unes morfologies característiques que són força visibles abans d’arribar a la Font Picant, a l’esquerra de la nostra ruta. Recorden al famós pa de sucre de Rio de Janeiro, al Brasil, però amb unes dimensions molt més modestes. Podem trobar senyals interpretatius dels secrets de les vies verdes que ens ho expliquen.
 

SANTA CRISTINA D’ARO
Des de davant de l’estació, on hi ha l’oficina de turisme, podem veure l’església parroquial iniciada el segle XI i acabada el XVIII, i un metres més endavant podem visitar la Casa Màgica, un petit museu de la il·lusió i la curiositat.
 

ROMANYÀ
Des de l’estació de Font Picant ens podrem desviar a la dreta cap a Romanyà, per un recorregut de 6 km i 200 metres de desnivell. Compte, és una carretera transitada.
 

Situat al cor de les Gavarres, és un nucli medieval amb masies i cases pairals ben conservades. L’església de Sant Martí és una construcció preromànica de creu grega que data del segle X. Però el tresor de Romanyà se situa a poc menys d’1 km del nucli, en direcció a Calonge. Es tracta del Dolmen de la Cova d’en Daina, un sepulcre megalític construït vers el 2700-2200 aC, format per una cambra funerària rectangular coberta amb lloses de granit i protegida per un cromlec d’11 metres de diàmetre.


LLAGOSTERA
Situada dalt d’un turó, té una vista privilegiada sobre la depressió de la Selva. El turó està coronat per l’església parroquial de Sant Feliu (segle IX). El poble es formà al voltant del castell feudal del segle XII, dins del recinte emmurallat del qual encara es poden veure dues torres i part de la muralla, al costat de l’església. Precisament, és des de la plaça situada al seu davant des d’on es pot observar tota la plana de la Selva i els relleus que l’envolten.

Com les poblacions situades a peu de les Gavarres, l’esplendor de la indústria surotapera a partir del segle XVIII va deixar alguns edificis modernistes que destaquen a la vila. El casino de la Plaça de la Vila n’és un bon exemple.
 

Track del recorregut Descarregar el track
Tancar i tornar al mapa
Punt de trobada
2013 © Pirinexus. Tots els drets reservats C/ Emili Grahit 13, 9-B · 17002 Girona · T 972 48 69 50 info@pirinexus.cat | Avís legal | Cookies | Política de privacitat | Mapa web | Crèdits