Cal seguir per la carretera principal C-253 fins arribar a la sortida de Platja d’Aro. Un cop veiem la pujada al final del poble, hem d’aprofitar una rotonda per passar a circular per la vorera de l’esquerra. La pujada se’ns farà més còmode i segura, atès que la carretera no té voral i fa una pujada considerable. Un cop a la rotonda dels vents, baixarem pel primer carrer a l’esquerra directe fins a la platja. Allà seguirem cap a la dreta pel carrer del front de mar, que enllaça amb la carretera que ens portarà al port de Sant Feliu de Guíxols, havent fet un tram de pujada un xic exigent. Tot asfaltat i compartit amb vehicles.

PLATJA D’ARO
Abans d’arribar al nucli urbà passarem pel costat de la vila romana del Pla de Palol (segles I aC - IV dC). La travessa de Platja d’Aro ens oferirà una àmplia oferta comercial i, just quan tornem a arribar a mar, podrem veure a la nostra esquerra un bon exemple de dunes litorals a la platja de Sant Pol. Aquí podem seguir un petit tros del camí de ronda de S’Agaró, amb pocs graons al primer tram, i a banda de la riquesa natural pròpia d’un espai litoral, també podrem contemplar bons exemples d’arquitectura noucentista 3 al costat de mar.

LA COSTA BRAVA
El tram que ens uneix amb Sant Feliu, des de S’Agaró, tant si el fem a peu com en bicicleta, ens oferirà, a vista d’ocell, unes magnifiques vistes de la Costa Brava en sentit estricte; la d’una costa molt retallada, amb penya- segats granítics de color rosat poblats per pins verds que es fonen amb el blau intens del mar.

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Nascuda d’una petita vila de pescadors, al costat d’un monestir benedictí famós per la seva porta ferrada del segle X, ha crescut gràcies al desenvolupament de la indústria surera i tapera. El Monestir de la Porta Ferrada, iniciat l’any 968, acull el Museu d’Història de la Ciutat i l’Espai Carmen Thyssen, on trobarem exposicions temporals provinents de la seva col·lecció. La ciutat té altres espais d’exposició, com el Museu de les Plaques de Cava, el Museu del Salvament i el Tinglado del Port.

Finalment cal remarcar el passeig de mar, reflex del progrés econòmic de la indústria surotapera, presidit per les nombroses residències senyorials d’estil modernista i l’ermita de Sant Elm, situada sobre els penya-segats meridionals i que, es diu, va inspirar Ferran Agulló a utilitzar per primer cop el terme Costa Brava.

Track del recorregut Descarregar el track
Tancar i tornar al mapa
Punt de trobada
2013 © Pirinexus. Tots els drets reservats C/ Emili Grahit 13, 9-B · 17002 Girona · T 972 48 69 50 info@pirinexus.cat | Avís legal | Cookies | Política de privacitat | Mapa web | Crèdits